I jan són dues setmanes.

Doncs tal dit, tal fet. De pet cap a Malàisia, i pràcticament amb tanta rapidesa com l'arribada ja han passat les dues primeres setmanes.
La primera, la veritat, es que me la he passat treballant com un xino. Jornades de fins a les dotze de la nit, i alguna hora al dissabte -ara entenc la tanta pressa per a que vingués-. A partir de divendres, la cosa s'ha calmat, així que he començat a disfrutar més de la meva estada.
Després de que, en el primer cap de setmana, em quedes a Kuala Lumpur veient el centre, el segon he marxat fins a la ciutat de Malaka. Una vila, situada a la costa, a 200km al sur de KL. Antic gran port entre la Xina i la India, però que ja fa algun segle va perdre importància en favor de Singapur i algun port de Indonèsia. La veritat és que la visita val la pena, ja que la part antiga de la ciutat es petita, al mes pur estil andreuenc. A més, alguns temples et distreuen la visita. El menjar és excel.lent -com a mínim on jo he anat-. Una Laksa per dinar, una sopa de noodles d'allò mes picant, em dona la benvinguda.
 A la tarda, ja cansat, degut també a la dura setmana, dessideixo recuperar forces a un centre de medicina xina on practiquen reflexologia, més conegut com a massatge als peus. Al cap d'una horeta surto renovat i amb ganes de menjar-me el món. Ja estic a punt per veure com un xino carateca forada un coco amb el dit, mentre d'altres es reuniexen en un temple per profanar-lo amb els seus cants de karaoque.
Després de passar una bona nit amb dos nois catalans i un irlandès, faig la tornada vorejant la costa, passant per platges, amb una competició de motos d'aigua inclosa, fins a arrivar a Tanjung Bidara. Una platja força maca, on em quedo una estona. Refrescat, em deixo perdre per petites carreteres, passant per poblets amb cabres i vaques fins a arribar a Port Dickson, lloc famós perquè és a on van els Kualalumpurenys a banyar-se. Faig una ultima capbussada, i cap a casa. Per cert, l'aigua de la Barceloneta no te res a envejar a la netedat d'aquesta -diuen que a la costa est, millora considerablement-.

Doncs ja estic ben instal·lat en el meu apart-hotel: Ceylon Lorong numero 8, Hotel Sumerset, planta 11, habitació 1103. Menjador-cuina-salo, una habitació, un un bon lavabo. La piscina, gimnàs i esmorzar, planta 4. Per anar al pàrquing, canvi d'ascensor i planta S1. A la feina, engega el cotxe, gira esquerra, dreta, agafa la autopista 20, dos peatges, sortida Cyberjaya, alguns encreuaments, i al pàrquing. Planta 2, la oficina. Com si es tractés d'una rutina que porto fent tota la vida em vaig movent per aquest païs sense ni plantejar'me les hores que em separen de casa.

Com veieu, m'estic adaptant forca bé. No se si és perquè ja he estat en llocs similars, o per que de tots ells, aquest, és un dels més occidentalitzats. Tot i això, la veritat és que l'aventura es troba en les coses mes fàcils i banals: l'aventura de buscar sal entre la suau pluja, mentre els espaguetis esperen, i veure que, en més d'un supermercat, al costat del sucre no hi ha la sal, sinó el monosodium glutamat, que, tot i ser blanc i dir-se monosodi, no és per posar a l'aigua dels espaguetis. Intentar afaitar-te, quan al lavabo no hi ha cap endoll, i l'únic mirall que trobes a la cuina és la fulla d'un ganivet xinès.
 La sorpresa de veure que, dins d'unes anomenades pastes daneses no hi ha xocolata, sinó una mena de puré de mongeta. Despreocupar-te de que a Malàisia es condueix per l'esquerra per que a Malàisia es condueix per on et dona la gana. Comprendre que és normal que hi hagin embussos a les autopistes, si fins i tot els autobusos van per el segon carril. Entendre que la població malaia no té els ulls axinats pel sol, sinó pel picant del menjar. Saber que, no és que hi hagi accents molt marcats a l'hora de parlar, sinó que aquí els xinos parlen xinès, els indis tamil i els malais malaio.
 Veure que en la majoria de restaurants no cal saber dir porc en anglès, ja que els musulmans d'això no en mengen, i que pitjor és un indo-musulmà, on la única carn que hi trobes o bé és pollastre, o xai de Nova Zelanda. Entendre que tant pots jalar halal, com no halal. I que no es que els malaios sempre tinguin gana, sinó que parlen de menjar, quan nosaltres parlaríem del temps.

I així podriem seguir, pero llavors no tindria cap mena d'interes que em vinguessiu a visitar.

Si voleu podeu veure aquestes, i més fotos: album
Si voleu veure el mapa les excursionetes: mapa

Fins la proxima.

PD: Per si no us n´heu adonat, he apuntat la direccio on visc. No es per que la busqueu al google maps, sino perque, en cas que em volgueu enviar un fuet, un bull, o un pernil, sapigueu on fer'ho.





View Malasia in a larger map

De pet cap a Malàisia

Doncs ja hi som un altre vegada. Assegut en una butaca, amb el cinturó posat, i veient l'ala de l'avió per la finestra, mentre els altaveus escupen sons practicament indexifrables. Mentre escric, dues noies d'aspecte hindú s'asseuen al meu costat. Sóc a Singapur, esperant a que surti el meu vol en direcció a Kuala Lumpur.
Suposo que molts de vosaltres estareu sorpresos. Però, si us serveix  de consol, jo també ho estic. Si algú m'hagués dit fa sis dies que em trobaria en aquesta situació, l'hauria pres per boix. Així doncs, començarem per principi de la historia, ara fa cinc dies.

Com un divendres qualsevol, vaig a la feina. Cap a l'hora d'esmorzar, em diuen que volen parlar amb mi. -Hi ha una noia a l'oficina de Malàisia que plega, i es necessita que algú la supleixi mentre es troba un recanvi- em disparen. Al cap de dos minuts, torno a ser davant l'ordinador acabant el croissant i el cafè, però el dia ha canviat per complert. M'haig de decidir per diumenge i marxaria quan abans millor. Diumenge accepto la oferta. Marxo dimarts.
Doncs aquesta és la historieta. Ahir vaig agafar un vol, estic d'escala a Singapur, i d'aquí a una horeta seré a Kuala Lumpur, capital de Malàisia. M'agradaria explicar les mil i una histories de la ciutat, però el cert és que en se tant poc com vosaltres; coses de les presses.
Però no patiu, com que sé que no podeu viure sense mi us donaré tres opcions. La primera és esperar tres mesets, que el sis d'agost ja torno a Barcelona. L'altre, és anar llegint els mails o superblog que us aniré enviant. Però per els més aventurers, us recomano que em vingueu a fer una visita. Qui saps si mai més tornareu a tenir casa a Malàisia.