De pet cap a Malàisia

Doncs ja hi som un altre vegada. Assegut en una butaca, amb el cinturó posat, i veient l'ala de l'avió per la finestra, mentre els altaveus escupen sons practicament indexifrables. Mentre escric, dues noies d'aspecte hindú s'asseuen al meu costat. Sóc a Singapur, esperant a que surti el meu vol en direcció a Kuala Lumpur.
Suposo que molts de vosaltres estareu sorpresos. Però, si us serveix  de consol, jo també ho estic. Si algú m'hagués dit fa sis dies que em trobaria en aquesta situació, l'hauria pres per boix. Així doncs, començarem per principi de la historia, ara fa cinc dies.

Com un divendres qualsevol, vaig a la feina. Cap a l'hora d'esmorzar, em diuen que volen parlar amb mi. -Hi ha una noia a l'oficina de Malàisia que plega, i es necessita que algú la supleixi mentre es troba un recanvi- em disparen. Al cap de dos minuts, torno a ser davant l'ordinador acabant el croissant i el cafè, però el dia ha canviat per complert. M'haig de decidir per diumenge i marxaria quan abans millor. Diumenge accepto la oferta. Marxo dimarts.
Doncs aquesta és la historieta. Ahir vaig agafar un vol, estic d'escala a Singapur, i d'aquí a una horeta seré a Kuala Lumpur, capital de Malàisia. M'agradaria explicar les mil i una histories de la ciutat, però el cert és que en se tant poc com vosaltres; coses de les presses.
Però no patiu, com que sé que no podeu viure sense mi us donaré tres opcions. La primera és esperar tres mesets, que el sis d'agost ja torno a Barcelona. L'altre, és anar llegint els mails o superblog que us aniré enviant. Però per els més aventurers, us recomano que em vingueu a fer una visita. Qui saps si mai més tornareu a tenir casa a Malàisia.