Tasik Chini i Kuantan

Ja és divendres, i per variar, encara no he fet plans per el cap de setmana, així que toca buscar algun lloc on anar: Singapur serà l'objectiu. Quan ja està tot mirat i remirat, i em descideixo a comprar un bitllet d'avió, m'adono que no es poden comprar amb menys de vint-i-quatre hores d'antelació. La única possibilitat és aixecar-se ben dora al matí -que el bitllet econòmic surt a les 7- i comprar el bitllet a l'aeroport. Posso el despertador a les 5, i em preparo per matinar.
Dissabte, 5 de la matinada -o nit, segons els anims- sona el despertador, i les idees del dia anterior comencen a desfer-se. I si no puc comprar el bitllet? Haig de fer una hora de tragecte, per res? millor segueix dormint i ja pensarem un pla alternatiu quan surti del sol. I deixa de donar'hi voltes que encara és de nit!

Així que m'aixeco, ja amb el sól ben amunt, en busca d'un plà. Com que ja he anat al sud, cap a Melaka, i cap al nord -Cameron Highlands i Ipoh-, ara toca cap a l'est. I dit i fet, a la guia surt un llac, el Tasik Chini, que el pinta molt bé. Després d'unes dues hores d'autopista -amb trams de caravana, evidenment-, em desvio per caminets, que passen entre cases de fusta. Fins i tot, haig de frenar després d'un revolt, que un grup de cinc micos estan parat al mig de la carretera.

Arrivo al llac, i sí, es maco, però, que hi faig ara aquí? No hi ha cap caminet per fer una volta, ni res semblant. M'apropo a un petit moll, on hi descansen algunes enbarcacions. M´ho quedo mirant, i malaios em pregunten si em vull apuntar amb ells a fer una volta per el llac, repartint costos clar. Així que, m'assec amb dos nois i una noia, aproximadament de la meva edat, a voltar per el llac.

En acabat, els nois estan força encuriosits, i em diuen que no hi ha res a fer al llac, que si vull puc anar amb ells a la seva ciutat i me l'ensenyaran. Veient que en el llac no hi tindria gaire a fer, i que companyia local sempre es entranyable, m'apunto a la seva oferta.

Encara una estona més de cotxe i arribo a Kuantan. Ens apropem a uns hotels, però estan plens. -Les vacances escolars- em comenten. -Deuen estar tots els hotels plens. Si vols, i no et fa res, et pots quedar a casa nostra-. Així que acabo passejant per la platja amb dos nois de Kuantan, i dormint a casa seva. Qui m'ho hauria de dir.

Al matí, m'apropo un altre cop a la platja per fer unes cabussades i refrescar-me. La platja es força maca, i a més, al ser a la costa est, l'aigua és neta. Refrescat, busco un lloc on anar, i la guia em recomana Pekan. Quaranta minuts més de cotxe, i ganes de carregar-me tota la seu de la Lonelly Planet és practicament l'únic que en trec. Una volta ràpida, i cap a casa, que falta gent.

View Malasia in a larger map
Recomanem el nou buscador cercador de bolets Boletus. També és una aplicació per mòbil Android, Iphone, Ipad, etcBoletus the new mushroom search engine, also available for Android, Iphone and Ipad.

Cameron Highlands i Ipoh

És divendres però a Malàisia és festa, així que baixo al pàrquing, agafo el cotxe i surto disposat a conèixer món. Tindré un viatge força llarg, ja que em dirigeixo a les Cameron Highlands; una zona muntanyosa que es troba a unes quatre hores de Kuala Lumpur. Al cap de poca estona, encenc la ràdio i estic a punt de tornar a casa. Torna a sonar una cançó la de la Lady Gaga, d'un tal Alejandro, que trobo insuportable, i no paren de repetir. Per sort, canvio d'emisora, i el cotxe s'omple de funky -això ja és una altra cosa, el viatge ja pot començar!

Malauradament, com a tots els ponts, en tots els racons del planeta, hi ha caravana. Així que poc a poc vaig avançant per la carretera. Paro, per comprar un cafè amb gel, i, com a les pel•lícules yankis, segueixo conduint, mentre el meu cafè, es manté al posagots. És un dels avantatges d'un cotxe automàtic.

Finalment em desvio de l'autopista per començar a pujar a les muntanyes. A mig camí paro a dinar i per primera vegada a Malàisia tinc la sensació d'estar en un lloc especial. Quan arribo em miren amb cara mig d'estranyats, sorpresos per la meva arribada, amb l'il•lusió de pensar que avui tenen un client especial, i amb la por i la vergonya de veure que no entenc ni una paraula de Malaio, i ells ni una paraula d'anglès.

Continuo el camí de pujada, mentre comença una gran tempesta. El verd m'envolta, així que a la mínima oportunitat em poso el banyador i l'impermeable i baixo del cotxe -un petit aparcament, unes escaletes, i un cartell del qual no aconsegueixo entendre'n res, tot i l'ajuda del diccionari, compleixen els mínims requerits-. Faig quatre passes, però sembla que el camí esta abandonat, així que torno al cotxe, decidit a no parar fins a arribar a Cameron Highlands.
Cameron Highlads és famós per les muntanyes, les plantacions de maduixes, i les de te i pel camí me'n trobo una d'aquestes últimes, així que paro a fer-hi una ullada. Ben bé sembla un paisatge tret de la Comarca, el país dels Hobbits del Senyor dels Anells.

Abans que es faci fosc, arribo a la meva destinació. Cansat del viatge decideixo dutxar-me, i, mentre m'eixugo, noto una cosa rara al turmell; la tovallola és força tacada de sang. Per sort ja he estat informat d'uns petits habitants de les selves de Malàisia anomenats leeches, o en català, sangoneres. Per sort, ni l'he vista. Ella s´ha posat a la cama, s´ha atipat i ha marxat. Només ha deixat un petit rastre de sang

El dia següent faig una excursió per la jungla. La veritat és que no em meravella, ja que, tot i fer una pujada monumental entre una calor asfixiant per arribar al cim d'una muntanya, l'únic que aconsegueixo veure és més vegetació.

Aprofitant la tornada cap a Kuala Lumpur, decideixo passar per Ipoh, on la guia indica que hi ha diversos temples situats en coves. M'aixeco ben d'hora al matí per evitar les cues, i per el camí decideixo fer el meu primer -i fins ara únic- esmorzar local: una sopeta de noddles. Tot i l'atreviment deixo el picant a banda, per a un altre dia.
Després de passar, sense parar, per el centre d'Ipoh -amb una vista ràpida des del cotxe em sembla més que suficient- em dirigeixo a les coves. Em crida l'atenció un dels temples, on la gent, per tal de recuperar el karma perdut en males accions, porten una tortuga a un estany. Però hi ha tanta maldat a les rodalies, que les tortugues, pràcticament ja no hi caben i les closques van xocant les unes amb les altres.
Abans que es formin les grans cues, ja he arribat a Kuala Lumpur.













View Malasia in a larger map

I jan són dues setmanes.

Doncs tal dit, tal fet. De pet cap a Malàisia, i pràcticament amb tanta rapidesa com l'arribada ja han passat les dues primeres setmanes.
La primera, la veritat, es que me la he passat treballant com un xino. Jornades de fins a les dotze de la nit, i alguna hora al dissabte -ara entenc la tanta pressa per a que vingués-. A partir de divendres, la cosa s'ha calmat, així que he començat a disfrutar més de la meva estada.
Després de que, en el primer cap de setmana, em quedes a Kuala Lumpur veient el centre, el segon he marxat fins a la ciutat de Malaka. Una vila, situada a la costa, a 200km al sur de KL. Antic gran port entre la Xina i la India, però que ja fa algun segle va perdre importància en favor de Singapur i algun port de Indonèsia. La veritat és que la visita val la pena, ja que la part antiga de la ciutat es petita, al mes pur estil andreuenc. A més, alguns temples et distreuen la visita. El menjar és excel.lent -com a mínim on jo he anat-. Una Laksa per dinar, una sopa de noodles d'allò mes picant, em dona la benvinguda.
 A la tarda, ja cansat, degut també a la dura setmana, dessideixo recuperar forces a un centre de medicina xina on practiquen reflexologia, més conegut com a massatge als peus. Al cap d'una horeta surto renovat i amb ganes de menjar-me el món. Ja estic a punt per veure com un xino carateca forada un coco amb el dit, mentre d'altres es reuniexen en un temple per profanar-lo amb els seus cants de karaoque.
Després de passar una bona nit amb dos nois catalans i un irlandès, faig la tornada vorejant la costa, passant per platges, amb una competició de motos d'aigua inclosa, fins a arrivar a Tanjung Bidara. Una platja força maca, on em quedo una estona. Refrescat, em deixo perdre per petites carreteres, passant per poblets amb cabres i vaques fins a arribar a Port Dickson, lloc famós perquè és a on van els Kualalumpurenys a banyar-se. Faig una ultima capbussada, i cap a casa. Per cert, l'aigua de la Barceloneta no te res a envejar a la netedat d'aquesta -diuen que a la costa est, millora considerablement-.

Doncs ja estic ben instal·lat en el meu apart-hotel: Ceylon Lorong numero 8, Hotel Sumerset, planta 11, habitació 1103. Menjador-cuina-salo, una habitació, un un bon lavabo. La piscina, gimnàs i esmorzar, planta 4. Per anar al pàrquing, canvi d'ascensor i planta S1. A la feina, engega el cotxe, gira esquerra, dreta, agafa la autopista 20, dos peatges, sortida Cyberjaya, alguns encreuaments, i al pàrquing. Planta 2, la oficina. Com si es tractés d'una rutina que porto fent tota la vida em vaig movent per aquest païs sense ni plantejar'me les hores que em separen de casa.

Com veieu, m'estic adaptant forca bé. No se si és perquè ja he estat en llocs similars, o per que de tots ells, aquest, és un dels més occidentalitzats. Tot i això, la veritat és que l'aventura es troba en les coses mes fàcils i banals: l'aventura de buscar sal entre la suau pluja, mentre els espaguetis esperen, i veure que, en més d'un supermercat, al costat del sucre no hi ha la sal, sinó el monosodium glutamat, que, tot i ser blanc i dir-se monosodi, no és per posar a l'aigua dels espaguetis. Intentar afaitar-te, quan al lavabo no hi ha cap endoll, i l'únic mirall que trobes a la cuina és la fulla d'un ganivet xinès.
 La sorpresa de veure que, dins d'unes anomenades pastes daneses no hi ha xocolata, sinó una mena de puré de mongeta. Despreocupar-te de que a Malàisia es condueix per l'esquerra per que a Malàisia es condueix per on et dona la gana. Comprendre que és normal que hi hagin embussos a les autopistes, si fins i tot els autobusos van per el segon carril. Entendre que la població malaia no té els ulls axinats pel sol, sinó pel picant del menjar. Saber que, no és que hi hagi accents molt marcats a l'hora de parlar, sinó que aquí els xinos parlen xinès, els indis tamil i els malais malaio.
 Veure que en la majoria de restaurants no cal saber dir porc en anglès, ja que els musulmans d'això no en mengen, i que pitjor és un indo-musulmà, on la única carn que hi trobes o bé és pollastre, o xai de Nova Zelanda. Entendre que tant pots jalar halal, com no halal. I que no es que els malaios sempre tinguin gana, sinó que parlen de menjar, quan nosaltres parlaríem del temps.

I així podriem seguir, pero llavors no tindria cap mena d'interes que em vinguessiu a visitar.

Si voleu podeu veure aquestes, i més fotos: album
Si voleu veure el mapa les excursionetes: mapa

Fins la proxima.

PD: Per si no us n´heu adonat, he apuntat la direccio on visc. No es per que la busqueu al google maps, sino perque, en cas que em volgueu enviar un fuet, un bull, o un pernil, sapigueu on fer'ho.





View Malasia in a larger map

De pet cap a Malàisia

Doncs ja hi som un altre vegada. Assegut en una butaca, amb el cinturó posat, i veient l'ala de l'avió per la finestra, mentre els altaveus escupen sons practicament indexifrables. Mentre escric, dues noies d'aspecte hindú s'asseuen al meu costat. Sóc a Singapur, esperant a que surti el meu vol en direcció a Kuala Lumpur.
Suposo que molts de vosaltres estareu sorpresos. Però, si us serveix  de consol, jo també ho estic. Si algú m'hagués dit fa sis dies que em trobaria en aquesta situació, l'hauria pres per boix. Així doncs, començarem per principi de la historia, ara fa cinc dies.

Com un divendres qualsevol, vaig a la feina. Cap a l'hora d'esmorzar, em diuen que volen parlar amb mi. -Hi ha una noia a l'oficina de Malàisia que plega, i es necessita que algú la supleixi mentre es troba un recanvi- em disparen. Al cap de dos minuts, torno a ser davant l'ordinador acabant el croissant i el cafè, però el dia ha canviat per complert. M'haig de decidir per diumenge i marxaria quan abans millor. Diumenge accepto la oferta. Marxo dimarts.
Doncs aquesta és la historieta. Ahir vaig agafar un vol, estic d'escala a Singapur, i d'aquí a una horeta seré a Kuala Lumpur, capital de Malàisia. M'agradaria explicar les mil i una histories de la ciutat, però el cert és que en se tant poc com vosaltres; coses de les presses.
Però no patiu, com que sé que no podeu viure sense mi us donaré tres opcions. La primera és esperar tres mesets, que el sis d'agost ja torno a Barcelona. L'altre, és anar llegint els mails o superblog que us aniré enviant. Però per els més aventurers, us recomano que em vingueu a fer una visita. Qui saps si mai més tornareu a tenir casa a Malàisia.